Estudis realitzats a Espanya (Dr. Fèlix López, 1994. Ministeri d’Assumptes Socials) i en altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà, estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. El 60% no rebrá cap tipus d’ajuda.
L’abús sexual infantil és, per tant, un problema de salut pública que requereix d’una atenció especialitzada i, sobretot, d’una presa de consciència per part de tota la societat.
Qui és Vicki Bernadet
La Vicki va ser víctima d’abús sexual dels 9 als 17 anys i no ho va revelar fins als 34. El moment de la revelació, com en la majoria dels casos, va suposar enfrontar-se a dues realitats: la reacció de l’entorn familiar i la inexistència de recursos especialitzats on acudir per trobar ajuda.
El seu esperit de lluita, el seu inconformisme i la seva determinació la van dur al 1997, a crear la institució que ara porta el seu nom perquè altres víctimes no haguessin de viure el mateix rebuig, incomprensió i solitud.
L’any 1997 va crear l’entitat amb l’objectiu d’oferir una atenció integral i especialitzada a totes aquelles persones afectades directa o indirectament per un abús sexual en la infància, arribant a ser una Fundació referent en aquest àmbit, que compta amb una seu a Barcelona i una altra a la Comunitat Autònoma d’Aragó.
Conscient de què no es pot treballar exclusivament de manera pal·liativa sobre les conseqüències de l’abús sexual infantil, un dels eixos centrals del treball de la Vicki i de la seva organització és la prevenció i la sensibilització perquè se’n pugui parlar sense secretismes ni tabús. A través d’una estratègia eficaç de comunicació i sensibilització social, s’està aconseguint que es parli dels abusos sexuals a menors en mitjans de comunicació, que es discuteixi a les escoles i que s’abordi des de les institucions relacionades amb la infància.
Amb aquesta línia d’acció, la Vicki persegueix un doble objectiu: que la societat reconegui la seva existència i empri els mitjans necessaris per prevenir-ho, identificar-ho a temps i tractar-ho adequadament, i que es trenqui el “cercle de silenci” perquè les víctimes deixin d’avergonyir-se, de sentir-se culpables i trobin la força suficient per demanar ajuda.
Al 2006 va ser nomenada emprenedora social de la xarxa internacional ASHOKA (Xarxa internacional d’emprenedoria social).