L’impacte que l’exposició a la violència té sobre totes les àrees de desenvolupament dels infants és innegable. Pel que fa al seu desenvolupament educatiu, diversos estudis apunten que la violència exercida sobre els nens i nenes pot tenir conseqüències sobre les seves possibilitats d’èxit escolar: pitjors resultats educatius, majors nivells d’absentisme, risc de repetició de curs i d’abandonament escolar prematur. A més, com a conseqüència del model de relació basat en la violència, els infants que en són víctimes poden presentar un major nombre de conductes disruptives que, en un entorn escolar, acostumen a desembocar en càstigs i expulsions.
La institució escolar, a més de tenir un mandat específicament per garantir el dret a l’educació dels infants, constitueix un entorn privilegiat per detectar i poder actuar davant de situacions que amenacin el benestar i desenvolupament infantil. Així, les escoles han d’assegurar un entorn segur per als nens i nenes i han de poder fer seguiment de la seva evolució, per tal de notificar a les autoritats competents eventuals situacions de desprotecció.
En aquest sentit, però, cal tenir en compte que, tot i ser classificat com una forma de violència, l’abús sexual infantil té un seguit de particularitats que el fan especialment difícil d’identificar tant pel propi infant que el pateix, com pels adults del seu entorn que podrien actuar com a figures protectores. El tabú associat al tema, també actua com una barrera a la seva notificació, contribuint a generar un clima de silenci i ocultació que perpetua el patiment dels infants. A més, el fet que des de molts centres educatius no existeixi un procediment articulat per treballar en la prevenció i actuar de manera sistemàtica davant la sospita o revelació d’un cas d’abús sexual infantil fa que l’escola es pugui sentir desbordada per aquesta qüestió i no estigui donant la resposta protectora requerida.