Si una persona nega la realitat del seu propi abús, tampoc pot conèixer o reconèixer els senyals potencials d’abús que mostren alguns individus i pot passar per alt els senyals d’alarma d’un agressor (relacions sexualitzades, conducta controladora i actituds negatives envers les dones) i en conseqüència ser molt més vulnerable a ser victimitzada que una dona que no ha patit abús sexual a la seva infància.
Teoria de la revictimització (Chu, 1992)
Durant els últims anys, estem avançant en l’objectiu d’eliminar la violència vers les dones en la nostra societat però algunes de les dones encara són oblidades a l’hora d’intervenir en la prevenció i el tractament de les violències que han patit. Dins del col·lectiu de les dones en situació d’exclusió social es troben uns índexs molt més elevats d’haver patit abús sexual o altre tipus de violència a la seva infància que la resta de la població en general. Diferents estudis ens porten a la conclusió que moltes dones que han tingut una experiència primerenca d’un tipus de violència com és l’abús sexual infantil tenen moltes probabilitats de continuar tenint experiències revictimitzadores i que, per tant, siguin molt més vulnerables a l’hora de poder prevenir futures situacions de violència.
Revictimització sexual
Una de les conseqüències d’haver patit abús sexual durant la infància és la revictimització. Aquesta l’entenem com l’experiència de més d’un esdeveniment traumàtic posterior a l’abús sexual infantil, especialment aquells relacionats amb agressions físiques i sexuals, i que sembla tenir un efecte acumulatiu i augmentar de manera significativa la simptomatologia psicopatològica, principalment postraumàtica, present en aquestes víctimes. Molts estudis relacionen l’abús sexual infantil amb la revictimització adulta. Les intervencions clíniques i els programes de prevenció de violacions molt sovint encoratgen les dones a fer servir la seva intuïció; sobretot quan es troben incòmodes en una situació determinada. La víctima que dissocia o evita pot passar per alts els senyals d’alarma en un home (relacions sexualitzades, conducta controladora i actituds negatives envers les dones) i, en conseqüència, ser molt més vulnerables a ser victimitzada que una dona que no ha patit abusos sexuals durant la infància. Una altra de les conseqüències de les experiències d’abús en la infància que apareixen en molts casos és la transmissió transgeneracional i intergeneracional del matractament infantil.
El projecte ‘Prevenir és protegir’
Des de la Fundació, creiem que és molt important treballar amb programes psicoeducatius per poder intervenir en aquestes dones més desafavorides, des del reconeixement de la seva situació de víctimes de violència en la infància com a possible causa que les ha dut a situacions d’exclusió social, i amb la finalitat d’evitar noves relacions de violència en les seves vides.
Per tant, els objectius principals del projecte ‘Prevenir és protegir’ que realitzem des de la Fundació per a dones en situació de violènia són:
- La prevenció de noves situacions de violència vers aquestes dones
- La detecció de dones que hagin patit abús sexual durant la infància per oferir-los una atenció especialitzada a la Fundació.
Les sessions de treball amb dones amb situació de vulnerabilitat és una manera adequada de prevenir situacions de violència de gènere i potenciar la sensació de protecció envers elles i la seva pròpia família. El taller treballa a partir d’alguns aspectes clau com la protecció d’un mateix i els nostres familiars, el poder gaudir d’una salut sexual i la resiliència com a punt de partida per aproximar-se a la complexitat dels abusos sexuals. Alhora, el projecte busca treballar amb un alt nivell de coordinació amb els serveis destinataris, per tal de conèixer la realitat i necessitats específiques de cada un d’ells i poder plantejar una intervenció adient per a les dones que hi participaran.
Aquest projecte es pot oferir de forma subvencionada gràcies al finançament obtingut per part de:
