Aquest proper 10 de maig, a les 18:30, presentarem el llibre “Plegats: doblados / juntos” al Caixaforum de Barcelona.
Plegats 1 p. p. m. pl.[LC] Posat en doble una o més vegades. Doblados 2 adj. m. pl.[LC] [usat només en pl.] L’un amb l’altre. Juntos
Aquest llibre presenta la realitat de l’abús sexual infantil, a partir del testimoni honest, subjectiu i esperançat d’onze persones que l’han sofert.
Els textos són el resultat de la primera edició del curs Reescrivint l’abús sexual infantil, de l’escola de literatura autobiogràfica Narrativa fērtil, que ha rebut el suport del programa Art for change de la Fundació La Caixa, i en la que la Fundació ha tingut la sort de col·laborar.
Els autors han estat gairebé un any sencer replegats, per poder arribar a aquest dia. Durant aquest temps, han escrit sobre les cicatrius que una vegada els van doblegar, però que ara utilitzen per desplegar la seva veu i la seva mirada. Plegats, s’han comprès i han compartit camí, entrellaçant les seves històries i compartint-ne el pes. Han acabat més units, més lleugers i més lliures.
A l’acte podreu assistir a una lectura íntima d’aquests relats i parlarem amb els autors sobre com el fet d’escriure els ha ajudat a ordenar la vivència, a comprendre’s, a posar en valor les seves trajectòries i a reescriure la seva història. Desitgem que, amb el seu testimoni, puguin plantar una llavor fèrtil en tots els assistents, per tal de comprendre aquesta problemàtica, que afecta a 1 de cada 5 nens al món, amb una mirada més empàtica, esperançada i resilient.
Si t’interessa assistir-hi, no dubtis a escriure’ns a comunicacio@narrativafertil.com i digues el nombre d’entrades que vols que et reservem.
La Fundación desarrolla desde hace años, un proyecto de formación, prevención y atención a víctimas y familias, con la ayuda del Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, a cargo del 0,7 del IRPF y del Impuesto de Sociedades.
El pasado 2021 cerramos el proyecto con 272 beneficiarios directos: 45 personas se han beneficiado de los Servicios de atención psicosocial y jurídica y 227 del curso y talleres de formación. Las lineas estratégicas del proyecto son;
1.El servicio de información y asesoramiento especializado a víctimas, familiares y profesionales se realiza vía telefónica i/o mail y se lleva a cabo por la Trabajadora Social, en colaboración con el equipo de psicólogos/as y la abogada, en función de la demanda de información y orientación que se necesite El objetivo es realizar un primer asesoramiento psicosocial y proporcionar información sobre una situación de ASI, siendo importante además contener la angustia y encauzar la demanda de la persona. En este primer contacto siempre se fomenta la concertación de una primera visita de acogida, si es posible, en las sedes de Cataluña y Aragón y en los casos de otras Comunidades Autónomas, se ofrece una entrevista online o se proporciona información detallada de los recursos especializados y de los circuitos de atención a la infancia correspondientes. Todos estos servicios tienen como objetivos: • Dar una respuesta adecuada e inmediata a todas las personas que piden ayuda por una situación de ASI, teniendo en cuenta las particularidades de cada caso (territorio, relación con el abuso sexual infantil: afectado, familiar, profesional, etc.), orientando a nivel psicológico, psicosocial y jurídico. • Asesorar a familiares y profesionales para una correcta actuación frente a un caso de ASI, así como de los recursos, protocolos y circuitos propios del territorio y una correcta coordinación para la posible derivación de un caso a otro servicio del Servicio de Atención de la Fundación.
2. En cuanto a las actividades de formación estas se han realizado en casi su totalidad (todas menos dos) en formato online debido a las restricciones por COVID19 que han permanecido durante todo el 2021 de forma especial en aquellas actividades que implican juntar en un espacio un alto volumen de personas de procedencias distintas.
La formación a profesionales se ha realizada a través de un campus virtual moodle lo que ha permitido a los participantes conciliar las diferentes responsabilidades con la realización del curso. A pesar de que sea un curso totalmente asincrónico se basa en una metodología participativa con momentos de trabajo grupal a partir de foros de debate y reflexión entre los diferentes participantes con el objetivo de intercambiar conocimientos, experiencia y puntos de vista entre participantes muy diferentes.
Los talleres para familias sobre la prevención del abuso sexual infantil se han realizado en formato online videoconferencia y han tenido una metodología participativa en la que las personas asistentes han tenido una posición activa tanto para preguntar cualquier cosa como para participar de las dinámicas y preguntas propuestas. Para poder llegar a familias de diferentes comunidades donde nuestra Fundación no dispone de sede, la metodología de organización se ha basado en contactar con organizaciones locales o autonómicas a través de las cuales se ha ofrecido la actividad. De esta manera hemos asegurado poder llegar a familias de diferentes territorios de todo el país.
RESUMES DE LAS ACTIVIDADES REALIZADAS:
Servicio de información, orientación y/o atención terapéutica online a víctimas, sus familias y profesionales que tengan sospechas o certeza de un caso de abuso sexual infantil
Servicios de asesoramiento jurídico especializado a víctimas de abuso sexual infantil i/o a sus familias
Taller online para familias con la Asociación feminista Espazo (Galicia)
Taller online para familias de la Escuela Santiago y Cajal (Cataluña)
Taller online para familias en el Centro Cívico Cotxeres Borrell (Cataluña)
Taller online para familias con la Asociación Somos Más (Aragón)
Taller online para familias con la Asociación de Familias de la Escuela Pere Casasnovas (Menorca)
Taller online para familias con la Asociación de Madres Solteras por Elección (Madrid)
Taller online para familias con el Grupo de Crianza Nadons en Harmonia (Cataluña)
Taller online para familias del Espacio Familiar del Verdum (Cataluña)
Formación subvencionada sobre abuso sexual infantil para profesionales y voluntarios del sector social, educativo y/o de salud (estatal)
Un dels dies més bonics en el nostre calendari és la Diada de Sant Jordi. Olor a primavera, a germanor, a carrer… olor de cultura… una finestra a l’esperança i l’alegria de viure.
Si hi ha algun sentiment que ens caracteritza més, a tots nosaltres, és precisament el desig que les nostres vides transcorrin camins il·lusionants, que cada dia sigui Sant Jordi.
A la Fundació Vicki Bernadet, ens agradaria que aquesta il·lusió, llum i color fos compartida per tots i cadascun dels nens i nenes de la nostra societat, aquesta és, sense cap dubte, la major de les esperances que ens acompanya en cada acció i en cada projecte. Els nostres esforços van dirigits cap a ajudar a tots els infants que han patit algun tipus d’abús sexual a recuperar-se i a recobrar el somriure amb què tots despertem la Diada de Sant Jordi.
Per tot això, una de les nostres fites ha estat sempre visibilitzar aquesta xacra social i treballar en la sensibilització i prevenció, trencant el silenci, caminant junts cap a un futur sempre millor. Un canvi necessari, un repte comú.
Avui, Diada de Sant Jordi, en què celebrem amb entusiasme l’amor i la cultura, des de la Fundació Vicki Bernadet volem fer valdre la dimensió social i sensibilitzadora d’aquesta cultura festejada i que engloba les maneres de viure, els sistemes de valors, les tradicions i els drets fonamentals, de forma inclusiva i íntimament lligada amb la lluita social. La cultura que desperta consciències ha estat sempre un dels nostres aliats més destacats a través de col·laboracions i assessoraments a artistes, agents culturals i tota mena de projectes del món de la música, fotografia, periodisme, literatura, arts escèniques i audiovisuals. Clar exemple d’aquesta aliança és El Premi Fada a la cultura, que ha esdevingut un projecte molt estimat a la nostra entitat. En cada edició d’aquests premis hem reconegut a aquelles persones que han destacat, a través de la seva obra, en la lluita contra els abusos sexuals a menors, donant valor a aquests còmplices, compromesos amb els nens i nenes, amb el nostre futur.
Celebrem la cultura, celebrem aquest despertar de consciències compromeses, especialment avui.
Us convidem a viure un Sant Jordi al costat de la infància, també de la mà d’una lectura solidària i valenta, capaç de difondre arreu la necessitat de ser conscients d’una realitat que afecta 1 de cada 5 infants i encoratjar-nos a formar part de la lluita contra els abusos sexuals infantils.
Celebrem i defensem els drets de tots els nens i nenes… que cada dia sigui Sant Jordi.
Event nacional online: La protecció a la infància des de l’escola.
Ja pots inscriure’t a la nova jornada que organitzarem amb Grevia i la Universitat de Barcelona el 7 de maig. Serà un event nacional 100% online i gratuït, on participarà la Vicki Bernadet i la Marina Bartolomé per part de la Fundació Vicki Bernadet.
Accedeix al fomulari d’inscripció fent click aquí.
Pots consultar el programa a la imatge que acompanya aquest article.
Programes 100% subvencionats a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, La Diputacio de Barcelona i el Departament de Treball i Afers socials
Els dos programes tenen com a objectiu principal promoure la prevenció de l’abús sexual infantil amb infants i adolescents que es troben en situació de risc o exclusió social, mitjançant la participació activa dels infants i adolescents, els professionals de referència i la visibilització de la xarxa de protecció.
Els programes consten de dues parts:
1.- Una formació online de 18 hores als professionals referents dels grup on s’implementarà els tallers amb els infants i/o adolescents així com altres persones referents del recurs socio educatiu
2.-La implementació de un taller amb infants o adolescents de forma compartida entre la Fundació i els professionals del centre. El paraules que fan xarxa va adreçat a infants de 8 a 12 anys i consta de 5 sessions de 1 hora. El Què li passa al meu col·lega va adreçat a adolescents de 12 a 16 anys i consta de 4 sessions de 1 hora.
Estàs interessat en implementar els tallers en el 2021 de forma 100% subvencionada? Revisa les condicions de participació i si les compleixes omple el formulari de inscripció.
DATA LIMIT DE INSCRIPCIÓ: 22 de març a les 22.00h
INICI DEL PROGRAMA: 9 d’abril de 2021.
DATES DE LES EDICIONS DEL 2021:
1.- Formació a professionals (per videconferència): 9,12,14,16,19 i 26 d’abril de 9.30 a 12.00.
2.- Implementació tallers amb infants i adolescents: del 26 d’abril al 23 de juny
3.- Sessió final del programa (assistència obligatòria): 21 de juny de 9.30 a 12.00
Programes 100% subvencionats a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, La Diputacio de Barcelona i el Departament de Treball i Afers socials
Els dos programes tenen com a objectiu principal promoure la prevenció de l’abús sexual infantil amb infants i adolescents que es troben en situació de risc o exclusió social, mitjançant la participació activa dels infants i adolescents, els professionals de referència i la visibilització de la xarxa de protecció.
Els programes consten de dues parts:
1.- Una formació online de 18 hores als professionals referents dels grup on s’implementarà els tallers amb els infants i/o adolescents així com altres persones referents del recurs socio educatiu
2.-La implementació de un taller amb infants o adolescents de forma compartida entre la Fundació i els professionals del centre. El paraules que fan xarxa va adreçat a infants de 8 a 12 anys i consta de 5 sessions de 1 hora. El Què li passa al meu col·lega va adreçat a adolescents de 12 a 16 anys i consta de 4 sessions de 1 hora.
Estàs interessat en implementar els tallers en el 2021 de forma 100% subvencionada? Revisa les condicions de participació i si les compleixes omple el formulari de inscripció.
DATA LIMIT DE INSCRIPCIÓ: 22 de març a les 22.00h
INICI DEL PROGRAMA: 9 d’abril de 2021.
DATES DE LES EDICIONS DEL 2021:
1.- Formació a professionals (per videconferència): 9,12,14,16,19 i 26 d’abril de 9.30 a 12.00.
2.- Implementació tallers amb infants i adolescents: del 26 d’abril al 23 de juny
3.- Sessió final del programa (assistència obligatòria): 21 de juny de 9.30 a 12.00
QUÈ LI PASSA AL MEU COL·LEGA? Requisits de participació, preguntes freqüents i formulari d’inscripció
REQUISITS DE PARTICIPACIÓ
1.- Quina tipologia de centres pot participar en el programa?
El programa va destinat a recursos socioeducatius per a joves en situació d’alta vulnerabilitat com UECs, Espais joves, Centres oberts i recursos de tipologia similar
2.- A quin territori han de pertànyer els centres participants?
Aquest any d’acord amb les subvencions atorgades o previstes podran participar centres de qualsevol municipi de Catalunya.
3.- Quants professionals de cada centre poden assistir a la formació?
A la formació podran assistir un màxim de 3 persones per centre, entre les que han d’estar les figures educadores de referència del grup on es portarà a terme el taller. Animem a participar de la formació també a la persona coordinadora o de l’equip directiu del recurs i per això ampliem les places fins a 3 (2 educadors/es i1 persona de direcció o coordinació). La participació dels referents del grup és obligatòria.
4.- Quantes sessions té la formació a professionals?
La formació es dividirà en 6 sessions de 2 hores i mitja i 3 hores de lectures de materials. Per poder superar el curs i implementar el taller s’ha d’haver assistit a un mínim de 5 sessions. La darrera sessió es obligatòria ja que es la que explicarà com implementar el taller
5.- Què haurem de fer si ens apuntem al programa?
Participar de la formació online de 18 hores (revisa dates i horaris) com a mínim l’equip d’educador/es referent del grup; implementar de forma autònoma dos sessions del taller amb els adolescents; assistir a les reunions obligatòries de seguiment del taller (com a mínim abans de començar i al finalitzar); participar en la sessió final de avaluació.
PREGUNTES FREQÜENTS
1.- És obligatori implementar el taller?
Si, de fet de forma prèvia a la formació caldrà deixar acordat el calendari de implementació dels tallers amb infants
2.- Què vol dir implementació compartida del taller amb els infants?
El taller consta de 4 sessions de 1 hora cada una. Els professionals de la Fundació Vicki Bernadet implementaran la primera sessió i la ultima i les dues del mig ho farà l’equip d’educadors/es a partir del material i indicacions facilitades per la Fundació Vicki Bernadet en la darrera sessió de formació.
3.- En què consisteix el taller?
Les sessions del taller es basen en el treball en grup i tindran un caire participatiu i vivencial per ajudar als adolescents a connectar la temàtica amb la seva realitat quotidiana.
4.- Es pot implementar el taller amb grups d’infants més petits de 12 anys?
No, el taller només està pensat per a adolescents de 12 a 16 anys.
5.- Es poden barrejar grups de diferents edats mentre estiguin compreses entre els 12 i els 16 anys?
No. És important que els i les adolescents tinguin un desenvolupament similar i pertanyin a un grup fix i homogeni, si pot ser el grup natural. Els adolescents del grup no haurien de tenir edats que superin el 2-3 anys de diferència.
COMPLEIXES ELS REQUISITS? APUNTA’T A PARTICIPAR EN LA EDICIÓ DEL 2021 EN EL SEGÜENT LINK (límit 22 de març): https://forms.gle/6EGp8Nd4ke1oNEo1A
Programes 100% subvencionats a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, La Diputacio de Barcelona i el Departament de Treball i Afers socials
Els dos programes tenen com a objectiu principal promoure la prevenció de l’abús sexual infantil amb infants i adolescents que es troben en situació de risc o exclusió social, mitjançant la participació activa dels infants i adolescents, els professionals de referència i la visibilització de la xarxa de protecció.
Els programes consten de dues parts:
1.- Una formació online de 18 hores als professionals referents dels grup on s’implementarà els tallers amb els infants i/o adolescents així com altres persones referents del recurs socio educatiu
2.-La implementació de un taller amb infants o adolescents de forma compartida entre la Fundació i els professionals del centre. El paraules que fan xarxa va adreçat a infants de 8 a 12 anys i consta de 5 sessions de 1 hora. El Què li passa al meu col·lega va adreçat a adolescents de 12 a 16 anys i consta de 4 sessions de 1 hora.
Estàs interessat en implementar els tallers en el 2021 de forma 100% subvencionada? Revisa les condicions de participació i si les compleixes omple el formulari de inscripció.
DATA LIMIT DE INSCRIPCIÓ: 22 de març a les 22.00h
INICI DEL PROGRAMA: 9 d’abril de 2021.
DATES DE LES EDICIONS DEL 2021:
1.- Formació a professionals (per videconferència): 9,12,14,16,19 i 26 d’abril de 9.30 a 12.00.
2.- Implementació tallers amb infants i adolescents: del 26 d’abril al 23 de juny
3.- Sessió final del programa (assistència obligatòria): 21 de juny de 9.30 a 12.00
PARAULES QUE FAN XARXA. Requisits de participació, preguntes freqüents i formulari d’inscripció
REQUISITS DE PARTICIPACIÓ
1.- Quina tipologia de centres pot participar en el programa?
El programa va destinat als centres oberts i/o recursos socioeducatius similars. Han de ser recursos socioeducatius de funcionament diari de dilluns a divendres, en horari extraescolar, amb un alt percentatge de infants en situació de vulnerabilitat i exclusió social, en la major part dels casos derivats o vinculats als serveis socials de base.
2.- A quin territori han de pertànyer els centres participants?
Aquest any d’acord amb les subvencions atorgades o previstes només podran participar centres que pertanyin a la Diputació de Barcelona oBarcelona ciutat.
3.- Quants professionals de cada centre poden assistir a la formació?
A la formació podran assistir un màxim de 3 persones per centre, entre les que han d’estar les figures educadores de referència del grup on es portarà a terme el taller. Animem a participar de la formació també a la persona coordinadora o de l’equip directiu del recurs i per això ampliem les places fins a 3 (2 educadors/es i1 persona de direcció o coordinació). La participació dels referents del grup és obligatòria.
4.- Quantes sessions té la formació a professionals?
La formació es dividirà en 6 sessions de 2 hores i mitja i 3 hores de lectures de materials. Per poder superar el curs i implementar el taller s’ha d’haver assistit a un mínim de 5 sessions. La darrera sessió es obligatòria ja que es la que explicarà com implementar el taller
5.- Què haurem de fer si ens apuntem al programa?
Participar de la formació online de 18 hores (revisa dates i horaris) com a mínim l’equip d’educador/es referent del grup; implementar de forma autònoma tres sessions del taller amb els infants; assistir a les reunions obligatòries de seguiment del taller (com a mínim abans de començar i al finalitzar); participar en la sessió final de avaluació.
PREGUNTES FREQÜENTS
1.- És obligatori implementar el taller?
Si, de fet de forma prèvia a la formació caldrà deixar acordat el calendari de implementació dels tallers amb infants
2.- Què vol dir implementació compartida del taller amb els infants?
El taller consta de 5 sessions de 1 hora cada una. Els professionals de la Fundació Vicki Bernadet implementaran la primera sessió i la ultima i les tres del mig ho farà l’equip d’educadors/es a partir del material i indicacions facilitades per la Fundació Vicki Bernadet en la darrera sessió de formació.
3.- En què consisteix el taller?
Les sessions del taller es basen en el treball en grup i tindran un caire participatiu i vivencial per ajudar als infants a connectar la temàtica amb la seva realitat quotidiana.Al llarg del taller els infants aniran treballant un quadern personalitzat que conté temes clau sobre situacions de risc, la xarxa de suport personali inclou un llistat de telèfons i adreces dels diferents recursos. Un cop finalitzat el taller cada infant es quedarà amb el seu quadern.
4.- Es pot implementar el taller amb grups d’infants més petits de 8 anys?
No, el taller només està pensat per infants de 8 a 12 anys.
5.- Es poden barrejar grups de diferents edats mentre estiguin compreses entre els 8 i els 12 anys?
No. És important que els infants tinguin un desenvolupament similar i pertanyin a un grup fix i homogeni, si pot ser el grup natural. Els infants del grup no haurien de tenir edats que superin el 2-3 anys de diferència.
COMPLEIXES ELS REQUISITS? APUNTA’T A PARTICIPAR EN LA EDICIÓ DEL 2021 EN EL SEGÜENT LINK (límit 22 de març): https://forms.gle/SQeZt9FPJsvXLebL9
ABÚS SEXUAL INFANTIL. ABORDATGE DES DELS CENTRES EDUCATIUS. (18 hores)
Formació 100% subvencionada per a professorat en actiu de primària i secundària de Catalunya
Aquest curs té com a objectiu oferir una panoràmica completa sobre l’abús sexual infantil, tractant temes com les característiques de l’abús, la dinàmica de les relacions abusives, els signes d’alerta o el moment de la revelació. També permet desenvolupar eines per a una actuació adequadaaixí comsobre la prevenció des dels centres educatius.
PROGRAMA
CONCEPTUALITZACIÓ DE L’ABÚS SEXUAL INFANTIL I EL MALTRACTAMENT INFANTIL. Introducció a la victimologia del desenvolupament; Incidència i prevalença; Dinàmica abusiva. Conseqüències de l’abús sexual infantil.
IDENTIFICACIÓ DE L’ABÚS SEXUAL INFANTIL: DETECCIÓ I REVELACIÓ. La detecció de l’abús sexual infantil als centres educatius; Actuació davant la revelació: contenció, assertivitat i actuació.
ACTUACIÓ DAVANT L’ABÚS SEXUAL INFANTIL. Principis d’una actuació adequada; Circuits d’actuació, protocols i recursos existents.
PREVENCIÓ DE L’ABÚS SEXUAL INFANTIL. Marc de la prevenció. Cap a una cultura de la prevenció i protecció davant l’Abús Sexual Infantil.
METODOLOGIA
La formació consta de 15 hores de videoconferència organitzades en 6 sessions i de 3 hores de lectura de materials entre sessions.Les sessions de videconferència tindrà un caràcter participatiu i dinàmic i la explicació de continguts es combinarà amb el treball de casos.
DATES I CALENDARI
DATES TORN 1:1, 10,14,15,17 i 21 de desembre de 17.30 a 20.00
DATES TORN 2: 22, 23, 24, 28,29 i 30 de desembre de 9.00 a 11.30
INSCRIPCIONS
El període inscripcions finalitzarà el 30 de novembre a les 12.00.
Es farà una selecció dels participants aplicant els criteris de ordre de inscripció i de equilibri territorial assegurant la representació equilibrada a nivell geogràficde les quatre províncies de Catalunya tal i com estableix el finançador de la formació.
El 30 de novembre es comunicarà per correu electrònic a tots els inscrits la acceptació o no de la inscripció a la formació.
Elisabete Gomes és una violinista de quaranta-un anys, nascuda al nord de Portugal. En el text que ha compartit amb nosaltres relata la seva experiència en el grup terapèutic de la Fundació, amb l’esperança que altres víctimes d’abús sexual infantil puguin entendre la finalitat d’aquestes sessions.
Des de la Fundació volem agrair a la Elisabete pel seu coratge i l’esforç en la redacció d’una vivència tan personal. Esperem que us agradi tant com a nosaltres ens ha agradat.
Els noms que apareixen en aquest text no son reals.
Hemos aprendido a callar.
Entré nerviosa en aquella sala de la Fundación con las sillas en círculo. Era como si dibujaran un globo, un planeta privado, un mundo propio. Buscaba un lugar como los niños el primer día de clase, cuando intentan adivinar en la mirada de sus compañeros, un amigo. Allí, todos teníamos la misma mirada. Me senté al lado de una de mis compañeras y esbocé una sonrisa. Intentaba dar un aire de normalidad y, de vez en cuando, estiraba el cuello para sentirme más digna.
Enara hablaba más. Gesticulaba de forma ansiosa mientras explicaba cómo su abuelo había abusado de ella. El ya había muerto, pero la herencia que le dejaba a su nieta era, como mínimo, difícil de manejar.
Ella hablaba muy rápido y sus palabras se atropellaban en mi cabeza. Cada una de sus frases caía como una bomba en el medio de la sala yyo empezaba a sentirme realmente mal: se evadían mis pensamientos, tenía dificultad para concentrarme, me sentía excesivamente crítica en relación a todo y a todos y una náusea profunda comenzaba a invadir mi cuerpo como si fuera un veneno.
En ese primer día, Fátima también habló; era mucho más joven que la mayoría de los que estaban en la sala y se expresaba con la rebelión y la fuerza de su edad. Pronto iría a juicio, para acusar a su padre de haber abusado de ella durante años, con la complicidad de su madre.
La historia de Teresa tenía un escenario similar, se veía en ella, al mismo tiempo, el coraje y la decisión de sus 20 años y la claridad y profundidad de alguien con muchos años más. Ella daba la sensación de que sabía lo que quería, lo que no quería y lo que tenía que cambiar en su generación. Pero la mayoría de nosotros rondábamos los cuarenta y habíamos vivido toda una vida de silencio y represión. Represión infligida por el entorno, o autoimpuesta, o simplemente de negación, de una repetición constante de la mente, de una reformulación de la verdad a niveles aceptables de supervivencia.
En esa sala, los chicos eran menos y más silenciosos y creo que no los he escuchado hablar hasta unas cuantas sesiones más tarde. Había un tío, un vecino, un hermano, un maestro, un padre, un abuelo o un sacerdote en cada triste historia y todos habían herido profundamente la confianza de inocentes.
Salí de ese primer encuentro con la sensación de que aquellas historias se pegaban a mi cuerpo. Me parecía extraño lo incómoda que me sentía, cuando durante tanto tiempo había deseado poder participar en uno de estos grupos, poder hablar con quien hubiera vivido lo mismo. Pero, en ese momento, me parecía que no. Mi mente cuestionaba lo que una vez había sentido con tanta convicción y se preparaba para jugar conmigo un viejo truco: me contaba historias, me decía que tal vez mi caso fuera diferente, que tal vez lo mejor para mí sería olvidarlo, que tal vez yo no tuviera necesidad de hablar.
Aprendí de muchos años de terapia que mi mente no tenía malas intenciones, sino que quería protegerme. Protegerme no dejando que me identificara, no permitiéndome reconocer que yo era tan solo una víctima más (en el sentido real de la palabra) y que estaba entre otros como yo. Esta vez sospeché. De la misma manera que sospechas cuando escuchas la misma historia, o la misma excusa, muchas veces. Bueno, eso ya no me sirve de nada, pensé. Y lloré amargamente.
Aprendí de muchos años de terapia que mi mente no tenía malas intenciones, sino que quería protegerme.
Callamos, negamos, huimos, excusamos, reformulamos porque la vergüenza y la culpa que sentimos son insoportables. Y algunos de nosotros nos emborrachamos, nos drogamos, nos suicidamos. Porque llega el momento en que los celosos centinelas de nuestras mentes ya no nos defienden, sino que apuntan con el cañón de la escopeta en nuestra dirección y van a las últimas consecuencias. Si no hacemos algo para poder enfrentarlos.
Lo que llevamos dentro no se limita a un malestar natural causado por un mal recuerdo, es algo que se engancha a toda nuestra existencia y nos hace sentir avergonzados y culpables incluso por estar vivos. Este aspecto me hace sentir particularmente enojada. Como si no fuera suficiente pasar por el abuso, nuestro mundo (interno y externo) parece organizarse para hacernos la vida especialmente difícil. Esto sucede por muchos motivos, que no puedo explicar completamente ahora, pero uno de los grandes es porque hemos aprendido a callar. Hay una sociedad entera que nos enseña, e incluso nos motiva, a callar. Y si tenemos que callar, es porque debemos haber hecho algo muy vergonzoso.
Hubo un ejercicio que hicimos en el grupo: consistía en atribuir, de acuerdo con lo que sentíamos “en el estomago”, por decirlo de alguna manera, un porcentaje de responsabilidad por lo que sucedió al adulto abusador y otro a nuestro niño o niña abusados. Ninguno de nosotros pudo asignar, en su propio caso, 100% de responsabilidad al abusador. Sin embargo, cuando lo hicimos en relación con el caso de otro colega, estaba completamente claro que la responsabilidad de un adulto que abusa es suya y de nadie más. Quizás este sea un buen momento para recordar que cuando hablamos de nuestros niños o niñas, hablamos de niños y niñas de 6, 8, 11, 12 años… ¿Cuál fue su responsabilidad? ¿Estar en el lugar equivocado en el momento equivocado? ¿Confiar? ¿Ser niños?
Hay una sociedad entera que nos enseña, e incluso nos motiva, a callar. Y si tenemos que callarnos, es porque debemos haber hecho algo muy vergonzoso.
Me rompió el corazón ese día y continúa rompiéndose ahora. Me sentí muy enojada, todavía me siento. No es una mala rabia. La rabia no es mala, sirve para defendernos. En mi caso, incluso estoy agradecida porque durante demasiado tiempo lo único que sentí fue apatía y tristeza. Y esta es una rabia que devuelve vida a mi cuerpo y me hace ganar fuerzas para decir basta. Basta de la locura de perpetuar el castigo más injusto.
Me hice muchas y muy buenas promesas durante las sesiones en la Fundación. Espero poder cumplirlas todas. Pensar en mis compañeros ayuda. Con el grupo sentí fuerza, claridad, lucidez. La humanidad no es tan egoísta: mejoramos ayudando a mejorar al otro.
Esta comunión humana permite que comience un lento proceso de alquimia, en el que una voz interna muy débil, hace mucho tiempo olvidada, comienza a tomar forma y a hablar en los breves intervalos en los que podemos silenciar a nuestros demonios. Esta voz no suena como la de un general, autoritario o poderoso. Por el contrario, es más como la de un niño, frágil, pequeño, y probablemente lo primero que queremos hacer es ridiculizarla o no darle ninguna importancia. Pero esa voz es dulce, tierna, vulnerable, sobre todo digna, y habla como una flor en el cañón de una escopeta.
Esta comunión humana permite que comience un lento proceso de alquimia, en el que una voz interna muy débil, hace mucho tiempo olvidada, comienza a tomar forma y a hablar en los breves intervalos en los que podemos silenciar a nuestros demonios.
Recuerdo la mirada de cada uno de mis compañeros y reproduzco sus historias en mi cabeza. Al pensar en nuestras niñas y niños pequeños, ocultos durante tanto tiempo en las profundidades de nuestro ser, solo me viene al pensamiento la figura de mi personaje favorito de C. Dickens: Oliver Twist. Y pienso en él abatido, con los ojos ocultos debajo de su boina, hambriento, caminando hacia Londres después de tener la audacia de pedir un poco más de sopa. Haber tenido el coraje, incluso si lo presionaron sus compañeros, para decir: “¡Quiero más!”.
Antes de los libros de Dickens, los niños eran seres socialmente invisibles y, en muchos sentidos, siguen siéndolo. Soy fatal recordando estadísticas, pero estas no las puedo olvidar: 1 de cada 5 niños y niñassufre abuso sexual infantil antes de los 17 años. De estos, un 60% nunca recibirá ayuda y el 90% no lo dirá hasta la edad adulta. En el sitio web de la Fundación también está escrito cómo crecieron los números durante el confinamiento.
No creo en ninguna forma de cambiar las estadísticas que acabo de mencionar que no pase, también, por poder hablar abiertamente. Ya sea para evitar o poder superar, de la mejor manera, un trauma de abuso sexual infantil. En el caso de los supervivientes, depende de cada uno decidir el momento y la forma que considere posibles para que pueda hacerlo sintiéndose apoyado, con la seguridad y la confianza que puedan ayudar a soportar el miedo y la ansiedad, el malestar físico y psicológico, la vergüenza y la culpa.
Recuerdo haber dejado una de las últimas sesiones del grupo y sentir: Estamos aquí. ¡Vivos! – y pensar en cómo cada uno llegó allí, aferrándose a su propio bote salvavidas.
A mi me salvó y continúa salvándome mi violín, o una pintura de Chagall, o un poema que sale de mis entrañas y que insiste en ser escrito, mi hijo, el amor, mi familia, mi fe pequeña y frágil, la verdadera amistad y mucha terapia. Buena terapia. La que se ejerce con mucha profesionalidad pero sobre todo con amor incondicional, el que nace del respeto absoluto.
Recuerdo haber dejado una de las últimas sesiones del grupo y sentir: Estamos aquí. ¡Vivos! – y pensar en cómo cada uno llegó allí, aferrándose a su propio bote salvavidas.
Y me ha salvado también este grupo y cada uno de mis compañeros, que son como amplificadores de la voz de ese pequeño niño o niña de la boina que llevamos dentro y que, lleno de amabilidad, inocencia y coraje, insiste en decirle a la vida y al mundo: ” ¡Quiero más!”
“Paraules que fan xarxa” és un projecte de la Fundació Vicki Bernadet que té com a objectiu principal promoure la prevenció de l’abús sexual infantil en contextos vulnerables.
En el marc de projecte es realitzarà una formació online per dos professionals de cada centre escollit. A la formació es treballarà com abordar, detectar i prevenir l’abús, amb dues sessions dedicades a aprendre a fer un taller per la prevenció de l’abús amb els infants del centre.
Després les dues persones del centre impartiran aquest taller amb un grup d’infants del seu centre. El taller es destina a infants de 8 a 12 anys i té una duració de quatre sessions d’una hora. Aquestes sessions es basaran en el treball en grup i tindran un caire participatiu i vivencial per ajudar als nens i nenes a connectar la temàtica amb la seva realitat quotidiana.Al llarg del taller els nens i nenes aniran treballant un quadern personalitzat que conté temes clau sobre situacions de risc, reflexiona sobre la xarxa de suport personali inclou un llistat de telèfons i adreces dels diferents recursos del barri. Un cop finalitzat el taller cada nen i nena es quedarà amb el seu quadern.
Per tal de poder implementar el taller, els professionals dels centres hauran d’haver assistit obligatòriament a la formació online.
Les dates de la formació a través de videoconferència són les següents, sempre de 10h a 12h:
Dijous 17 SETEMBRE
Dimarts 22 SETEMBRE
Dimarts 29 SETEMBRE
Dijous 1 OCTUBRE
Dimarts 6 OCTUBRE
Dijous 8 OCTUBRE
Dimarts 13 OCTUBRE
Si esteu interessades en què el vostre centre participi responeu al formulari que hi ha a continuació i nosaltres ens posarem en contacte!
La selecció de centres on s’implementarà el programa es farà per ordre de rebuda de les inscripcions prioritzant aquells centres que no han implementat mai el programa en edicions anteriors.