Fundació Vicki Bernadet

‘Pruna’ present a la XII JORNADES FORMATIVES

Pruna

Pruna

Aquest any a la XII JORNADES FORMATIVES: Memòria i oblit. La seva importància en l’abús sexual infantil tindrem la presencia de la lectura teatralitzada de ‘Pruna’ de la directora de teatre Queralt Riera. La cultura és la punta de llança del progrés, de la igualtat entre persones i del desenvolupament. Íntimament lligada a la lluita social.

Pruna és un espectacle del Col·lectiu Nins sobre els abusos infantils. El text escrit per Queralt Riera, a partir d’una idea de Laura Calvet, va rebre el Premi Adrià Gual de Teatre 2019, impulsat per l’Institut del Teatre.

Pruna

Sinopsi de ‘Teatre Barcelona

La Pruna és una nena violada. L’acompanyarem en dos moments vitals importants. De petita i d’adulta. Aquesta obra és fruit d’una recerca de materials sobre el tema dels abusos infantils. Vivim d’esquena a una realitat que afecta a un de cada cinc infants. El 20% de la societat pateix, ha patit o patirà abusos sexuals durant la infància.

En la recerca que ha realitzat el col·lectiu, s’adona que no sabem res de res i que al nostre cap les dades sobre aquest tema s’endrecen de manera imprecisa i desordenada perquè ens és massa dolorós afrontar la veritat. Pruna és una obra crua i poètica. S’ha posat el cor al servei de la peça i esperem estar a l’alçada de tots els testimonis que ens han regalat la seva intimitat d’una manera tan generosa. La veritat, l’amor, el reconeixement, la responsabilitat són els nostres pilars. La voluntat artística i la creació d’una peça escènica contemporània de qualitat, el nostre motor.

Les eines que fa servir la companyia són un text contemporani nou, una escenografia de Jose Menchero, unes músiques de Joan Alavedra i un titella de Carlos Gallardo que representa l’ombra de l’abús, l’abusador, el silenci i el fum. I que ha estat creat a partir de dibuixos de nens i nenes i de sensacions i de testimonis i dolors.

La Pruna vol fugir de la realitat i afegir una dimensió poètica a les situacions que es veuran a l’escenari. Tot passa en un espai que és una gran habitació amb una gran catifa que sembla una gran llengua. El públic envolta l’acció i de vegades la línia que els separa de l’espai escènic desapareix.

Un muntatge que es desenvolupa entre el món real i un univers poètic, i que toca el tema de la violència contra la canalla d’una manera nova. Sense cercar el realisme, però amb una veracitat transparent, i ens situa a tots nosaltres al centre del conflicte.

Salir de la versión móvil