Sí, és veritat, parlar d’abús sexual infantil és dur però, per què encara tenim tanta por a parlar d’això? Per què no entenem que la infància és la prioritat i la nostra responsabilitat?
La realitat és que hem de ser capaços perquè a tots ha de preocupar-nos la Paula, que amb només 6 anys no entén què està passant, o en Joan, que als 12 no sap què és tenir infància, o la Carmen a qui coneixes de tota la vida i als seus 50 anys encara no s’atreveix a explicar-te la seva història.
Vergonya i culpa.
No ho sabia ningú.
Com has d’explicar tot això?
Des de la Fundació Vicki Bernadet fa 20 anys que vam començar a treballar per acabar amb l’abús sexual infantil. En els nostres inicis lluitavem per tot: donar-nos a conèixer, canviar les polítiques socials, ser un referent per les administracions i els ciutadans,… Ara, podem dir que el treball continuat i l’esforç de tot el nostre equip ens permeten ser un referent en l’atenció i la formació de l’abús sexual infantil.
Per fi he trobat un lloc en el que em sento entesa
Les víctimes no poden esperar
L’entitat ha començat aquest 2018 amb una llista d’espera de 60 persones que han sol·licitat rebre atenció terapèutica o jurídica. I no sabeu com és de dur dir-li a algú que tardarem mesos en poder atendre’l. És difícil per nosaltres però molt més per tots ells i elles.
El 75% dels nostres usuaris i usuàries són persones adultes que després de molts anys de silenciament han donat un pas important no només per posar nom a la seva experiència abusiva, sinó també per buscar ajuda especialitzada. Si no reben atenció, el sentiment de desesperança i de soledat és enorme i, a més, continuen sent víctimes silenciades.
Per això, necessitem que més persones formin part del canvi, necessitem més recolzament i més recursos per que com entitat privada, a més de l’ajuda pública, els socis i les donacions són el que ens permeten seguir treballant. És veritat que també existeixen recursos públics però, molts cops, aquests no tenen les condicions adequades per a que aquesta atenció pugui ser tant continuada com les víctimes necessiten. L’equip que forma el Servei d’Atenció Terapèutica i Jurídica de l’entitat va atendre en el 2017, 1.028 demandas de víctimes, familiars i professionals que necessitaven assessorament. I, a més, 354 personas van rebre atenció terapèutica individual.
No podem prevenir allò que no coneixem
Construir un futur sense abús sexual infantil vol dir atendre aquesta problemàtica de manera integral. Això és atendre a les víctimes i també formar a més professionals i treballar en la prevenció i sensibilització de nens, nenes, famílies,… I, sens dubte, de tota la societat.
L’1 de cada 5 és ja un mantra en totes les xerrades i formacions que fem des de l’entitat perquè cal repetir-ho una vegada i una altra fins que aquest 1 de cada 5 persones que pateix abús sexual a la infància ens importi a tots. Aquesta és la gran barrera a superar perquè quan aconseguim que aquesta problemàtica ens importi a tots, quan aconseguim que tots i totes entenguem que la solució depen de l’acció col·lectiva, estem segurs que podrem aconseguir una infància segura i lliure d’abusos. Ara, encara estem llun d’aquests objectiu per que el 60% de las víctimes mai demanarà ajuda i només un 10% és capaç d’explicar-ho quan està passant.
Creia que hi havia casos però no tants
Des de el 1997, hem format a psicòlegs, metges, cossos de seguretat, treballadors públics, professors, treballadors socials,… I també realitzem activitats en centres d’educació formal i no formal. Només al 2017, 8.257 persones van participar de totes aquestes activitats i formacions. Tambén en aquest àmbit, la Fundació Vicki Bernadet es troba en una situació en la qual la demanda actual supera l’estructura i els recursos disponibles.
Ho veus a la televisió però penses que això aquí no passa
Perè tenim i debem ser optimistes perquè amb esforç i pas a pas el tabú social comença a trencar-se i també és un orgull saber que més persones veuen la importància de formar-se i informar-se. La informació no ens ha de fer por; al contrari, no conèixer és el que ens ha de preocupar. Per exemple, un metge és capaç de detectar un cas d’abusos sexuals a un menor si posa aquesta opció sobre la taula, quan és conscient de que aquesta realitat existeix i sap com detectar-ho i actuar si és necessari. Si no és conscient ni de que existeix, com creus que serà capaç de fer-ho?
I aquí resideix el canvi. Tenir recursos per atendre a persones que han patit abús sexual a la infància, formar i sensibilitzar a més persones ens permet construir entre tots aquest futur sense abusos sexuals infantils. Ajuda’ns a trencar el silenci.
Ajuda'ns a trencar el silenci
La teva aportació és molt important per a que la Fundació pugui continuar treballant i desenvolupant nous projectes que arribin als col·lectius més vulnerables.
Amb la teva ajuda ho aconseguirem!